Budapest dividida pel Danubi, a la vegada riu de vida, història i lligam de barris i ponts i canvis. Sempre majestuosa i la vegada popular. Grans avingudes, modernitat i vells edificis convivint en els nous temps de la modernitat importada.
Els ponts cusen aquesta escletxa i es dóne la ma el turó del castell i la plana de la gran ciutat.
Avui el riu baixa gelat i escombra i acarona les vores, mentre els blocs de gel xoquen amb els pilars del pont i s'enduen nostàlgia avall el fred de l'hivern que vé de lluny. Els cops i trencadissa de les plaques ens mostra com n'és d'imparable el temps. La ciutat viu entre tranvies i concerts de música, crits al mercat i música estrident a les modernes propostes de menjar ràpid.
Que nou i vell que és al mateix temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada