La Paz, tancada en una olla de 500 metres de paret, s'enfila, totxo rera totxo fins les vores, a tocar de l'Alto. Al fons, els dies clars, sense polució, es pot veure el pic Illimani nevat, de més de 6.000 metres.
El gover no ho té gens fàcil per tirar endavant aquest país tan heterogeni. grups etnics tan diferents, espais geogràfics de climes i possibilitats que no s'assemblen en res.
També hi ha una certa aglomeració amb grans edificis, però sempre amb els límits dels recursos, que resulten en una mediocritat per no dir pobresa que no encaixa en un país que vulgui progressar
Els carrers són de tothom: Gent, trufis, venedors i carregadors, sense ordre aparent però amb un ordre implícit: Tothom es pot moure i tothom s'acaba entenent en aquest constant moviment frec a frec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada