Ens acostem a la frontera al nord de l'Argentina. La població de la Quiaca, perduda al finl de tot de la Quebrada de Humahuaca. Paisatges de grans dimensions, despoblat, nits gelades i migdies de sol ardent. vent que penetra i terres de tots els colors i formacions geològiques.
Un cop a la frontera, el pont internacional, pas obligat i de control d'immigració, i a la vegada, per la porta del darrrere, el "contrabando hormiga" d'entrada de mercaderies de l'Argentina a Bolívia, un gota a gota d'esforç inhumà de la gent que per pocs diners, una carrega descomunal i correr per fer un altre viatge trasvassa camions de material a base d'esquena.
Després cal descansar i reposar forçes per a un altre carregament.
Mentrestant, al poble de Villazon es viu de cara al turista de puja d'Argentina a comprar barat. També va bé una estona de repòs a l'hora de dinar.
Des d'aquí es pot agafar el tren a Oruro passant per Uyuni. El Wara Wara del Sur. Un convoi amb tres categories: Luxe, Salón i Popular, que amb unes 9 hores recorre els trescents quilòmetres fins a Uyuni.
Per uns paratges gairebé d'un altre planeta, sense presses, una gran polsseguera i un parell de parades als dos poblets de Tupiza i Atocha, és l'introducció a un país de grans dimensions, poca gent i pobresa generalitzada, i les condicions climàtiques de les altures de l'Altiplà bolivià
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada