El llac Titicaca és un mar immens, envoltat d'altes muntanyes i un lloc especial és la Isla del Sol
Hi ha el camino pre-hispànic que porta a les runes inques de la part nord de l'illa, carenejant entre dues aigües a banda i banda de l'illa.
Platges recollides, costes arides i que baixen majestuosament cap el llac
Aigües serenes que reflecteixen l'estat del cel, amb els nuvols les boirines o la llum de les altures que crema.
Una vida recollida i tranquila, d'aillament intens
amb uns allotjaments turístics senzills i molt acollidors
Sembla que el temps no existeixi. les coses es fan sense pressa: des de passar l'estret amb les barcasses fins els finals dels dies que sembla que la llum no vol marxar entre badies, platjes i pendents rocoses.
Hi ha un moviment turístic que busca la tranquilitat i que es barreja amb els habitants d'aquestes zones limítrofes del país, frontera amb Ecuador
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada