BERLIN .05. La capital, el mur del temps, la modernitat

 

Berlin que ha sofert tant, s'aixecarà de les runes i glorificarà els temps antics, la modernitat abassegadora i l'esperit de les gents en moviment de llibertat.

Dama misteriosa, de mil cares i d'una sola. Implacable i dolça. La gran Nefertitis emmirallada i presonera d'aquesta ciutat de cultura dura i persistent.

 

La seu del parlament. Els pobles es renoven, es posen a l'abast. El futur ja és aquí.

La cúpula del govern, la renovació d'una nació. Obertura i horitzons més amplis.

 

Dins de la gran volta de vidre ens movem en una espiral que atrapa.
El parlament al servei de la gent. Una trobada de pobles sota la gran cúpula.

 

Una nova ciutat, un nou poble s'obre camí cap el futur. Tot sembla nou i clàssic alhora.

Berlin. El mur ja és trencat. La gran esberla, esqletxa que comunica els pobles, trenca el glaç d'un mur roig, d'acer impenetrable. Es canvia l'acer per vidre i maons. I més enllà un mon d'esperança.

  

La selva de la gran ciutat, edificis, arbres, llums i grans tendals que filtren la llum hivernal.
Sota la volta de les grans veles els edificis es conecten. Acer, vidre i tendals en harmonia. Com un gran molí estàtic, aturat contemplant aquesta gran ciutat que creix sense aturador.

 

Els grans es menjen els petits, Les veles ens portaran lluny, a la descoberta del nou mon.
Els carrers es colen entre murs de vidre i ciment. Un monument a l'encreuament de cultures, mons i edats. Tots a circular.

 

La nova ciutat, la gran urbs, els gegants ja han arribat i arrosseguen a tothom a la voràgine del nou món inabastable, de vidre, fràgil i globalitzant. l'hivern és fred com el vidre.

La nit blanca de la ciutat és un gran espectacle, una explossió de cultura, museus i exposicions. Com renascuda de les cendres d'un temps gris d'acer, fred siberià, i murs infranquejables entre els pobles.

Un homenatge als patiments en una història dura com aquest fred hivernal.