ROMA .04. Fiori, Navona, Trevi.

Campo de Fiori, el mercat de les espècies, les verdures exuberants, gent amunt i avall, entre carrerons del barri jueu i la gran plaça amb el monument a Giordano Bruno.

I a un pas el Tiber, els passeigs d'arbres o l'ombra fresca al costat del gran riu, ara a vessar, que es menja els ponts, amb els carrerons de trastevere i les façanes en obres.

Les dues grans plaçes de Roma: Navona, monumental i viva. Les fonts de marbre resplendents de moviment i fantasia desbordants. Les cases tranquiles que l'encerclen de colors alegres i finestres de vivendes acollidores.


I Trevi, un joier entre carrerons. Un Palau Façana que vessa aigua als seus peus. El poder de Neptú cavalcant sobre les ones, Les finestres ordenades, tancades i també alguna de falsa. La llum dels esquitxos d'unes pedres que es desfan en rius d'alegria i soroll. Un gran espectacle en un espai tan petit !!.

SIENA .05. El Palio, La catedral. El color siena

La catedral, com una geganta vigilant des de dalt del turó, protegint els habitants de la ciutat que s'aglutinen als seus peus.
Guarda un seguit de joies sorprenents: La cúpola, la façana i els paviments, al matí i al capvespre de color de foc, com un far inmens.

El Palio, la gran plaça de totes les places, el súmmum dels espais amb caràcter. Suaus pendents, façanes que giren al seu voltant, tots mirant el gran palau, la seu del govern, dels senyors poderosos. I uns i altres creant un espai de joc, de distracció, de curses embogides i cavalls sense fre.

Tranquila i multitudinària, sempre sorprenent.

I per tot arreu el color permanent de les façanes de maó torrat, sec, Brillant al sol i fosc als recons dels carrers estrets. El color siena clar i acollidor i també anvoltant la ciutat d'un mantell endamascat amb petites finestres, balconades secretes i les disputes amagades de les contrades sieneses.

VERONA .04. Popular i selecta, jove i romàntica.

DUBLIN .04. Ciutat senyora. Joves i gresca, Pedres i verd.

La nit cau sobre la ciutat, s'escola riu avall i envaeix els somnis de la gent, l'aigua s'emmiralla d'estrelles i silencis.

Es el moment d'anar al PUB a petar la xerrada, a plorar les penes o riure de res en concret.

L'endemà s'aixecarà el dia amb força, esperança i inspiració sutil. Suaument els records s'ajunten en les pàgines dels poetes, del escriptors i dels que tot ho imaginen.

James Joyce ho contempla com qui veu neixer i morir els dies passats, a distància, tranquilament, l'agulla dels records assenyala molt lluny i alhora ens indica un punt de partida.

aquest pais tan verd, potent de vegetació, brillants i alegres verds, foscos i contrastats arbres, també verds. Sobre un terra fosca de torba fèrtil.

Aquel verd apretat, brillant de les muntanyes humides i ondulades.

carregat de records, d'històries i lluites , emigració i arrels familiars.

Els rius escorren la torba i s'enfosqueixen, com la cervesa del país.

La familia d'ampolles de guinness

I també els colors de la tardor