La nit cau sobre la ciutat, s'escola riu avall i envaeix els somnis de la gent, l'aigua s'emmiralla d'estrelles i silencis.
Es el moment d'anar al PUB a petar la xerrada, a plorar les penes o riure de res en concret.
L'endemà s'aixecarà el dia amb força, esperança i inspiració sutil. Suaument els records s'ajunten en les pàgines dels poetes, del escriptors i dels que tot ho imaginen.
James Joyce ho contempla com qui veu neixer i morir els dies passats, a distància, tranquilament, l'agulla dels records assenyala molt lluny i alhora ens indica un punt de partida.
aquest pais tan verd, potent de vegetació, brillants i alegres verds, foscos i contrastats arbres, també verds. Sobre un terra fosca de torba fèrtil.
Aquel verd apretat, brillant de les muntanyes humides i ondulades.
carregat de records, d'històries i lluites , emigració i arrels familiars.
Els rius escorren la torba i s'enfosqueixen, com la cervesa del país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada