SANTA CRUZ DE LA SIERRA.07. Ciutat tropical humida i amb molta riquesa.

Santa Cruz és una capital d'estil tropical, d'espais plans, molta vegetació i un entorn agrícola que aprofita el clima gairebé selvàtic.

Conserva elements colonials com la catedral, contundent, de maó vist, bastant elaborat, i els porxos que organitzen els carrers per protegir-se de les plujes.

Hi ha una barreja de gent amb poder adquisitiu, amb molts vehicles tipus vagon i 4x4, marques japoneses i coreanes, i també una barris perifèrics, més enllà dels 6 cinturons d'asfalt, on es troba la pobresa i falta de recursos tan característic del país.

fotografia agost-2007

GIRONA.07 El riu de colors

Girona respira colors arran del riu i es corona amb la presència imposant de la catedral. El riu reflecteix els colors de les cases, els anys de sol i humitat d'un dia o d'un altre.

Des del pont de Sant Fèlix, amb l'ombra fresca del passeig sembla que tot s'atura i retornem a altres temps medievals, jueus i fins i tot renaixentistes. La lleona, els quatre cantons, els carrers empedrats que serpentejen i al final la pujada de Sant Domènec, racó de façanes esplèndides i racó tranquil al mateix temps.

LLAC TITICACA. ILLA DEL SOL.07. Un mar interior inmens

El llac Titicaca és un mar immens, envoltat d'altes muntanyes i un lloc especial és la Isla del Sol

Hi ha el camino pre-hispànic que porta a les runes inques de la part nord de l'illa, carenejant entre dues aigües a banda i banda de l'illa.

Platges recollides, costes arides i que baixen majestuosament cap el llac

Aigües serenes que reflecteixen l'estat del cel, amb els nuvols les boirines o la llum de les altures que crema.

Una vida recollida i tranquila, d'aillament intens

amb uns allotjaments turístics senzills i molt acollidors

Sembla que el temps no existeixi. les coses es fan sense pressa: des de passar l'estret amb les barcasses fins els finals dels dies que sembla que la llum no vol marxar entre badies, platjes i pendents rocoses.

Hi ha un moviment turístic que busca la tranquilitat i que es barreja amb els habitants d'aquestes zones limítrofes del país, frontera amb Ecuador

LA PAZ. .07. L'altra capital de les multituds

La Paz, tancada en una olla de 500 metres de paret, s'enfila, totxo rera totxo fins les vores, a tocar de l'Alto. Al fons, els dies clars, sense polució, es pot veure el pic Illimani nevat, de més de 6.000 metres.

El gover no ho té gens fàcil per tirar endavant aquest país tan heterogeni. grups etnics tan diferents, espais geogràfics de climes i possibilitats que no s'assemblen en res.

També hi ha una certa aglomeració amb grans edificis, però sempre amb els límits dels recursos, que resulten en una mediocritat per no dir pobresa que no encaixa en un país que vulgui progressar

Els carrers són de tothom: Gent, trufis, venedors i carregadors, sense ordre aparent però amb un ordre implícit: Tothom es pot moure i tothom s'acaba entenent en aquest constant moviment frec a frec.

SUCRE .07. La joia blanca, la capital

La ciutat de Sucre, capital constitucional del país és més acollidora que es que hem vist fins ara. Té un clima més agradable, d'un viure més a l'exterior.

Les esglesies pintades blaques, cada any per normativa municipal, arrodoneixen aquest aspecte colonial. Es veu més lluminosa, més neta i també més rica.

Entre esglesies, palaus senyorials, places i mercats i una animació al carrer, ordenada i sense estridencies, fan que sigui una ciutat molt a l'escala de les persones. Arraulida entre dos turons propers que la recullen en una vall tranquila.

POTOSI .07 La ciutat de la plata