FEZ..08. Ciutat Imperial. Joia amagada.

La Medina de Fez és d'unes dimensions extraordinaries. 
Un mar de cases apretades les unes amb les altres. Carrerons estrets, alguns de menys d'un metre d'ample, altres foscos o sense sortida. Sembla despoblat però hi ha molta vida darrera els murs cecs. I a l'interior dels edificis rònecs o insalubres encara s'hi poden trobar patis de palaus, suntuosos temps enrrera, i ara plens de mercaderies, o arreglats com a hotelets, els riads, d'un turisme curiós, aventurer i escàs.Altres patis serveixen per a treballs de manufactura: De fusta, de pells i tintorers, d'una antiguetat que encara es pot reconeixer. Semblem transportats a uns quants segles enrrera, amb els muls que transporten teles o pells i també dotzenes de caixes de refresc modern, pels carrers enpinats.
Es sent el crit d'alerta: Balek!! Compte!! Barrejant-se amb la gent.

fotografia gener.2008

Encerclada per una quantitat important de portes antigues, els Bad. D'una riquesa geomètrica, imponents fortaleses.

La Medina és un món apart i permanent, antic i del dia a dia. D'un país que avança lentament cap a la modernitat, amb moltes dificultats i amb els perills del món actual d'occident que l'ofega en la seva pròpia pobresa, l'analfabetisme i les presses per conseguir diners.

Fez és una de les ciutats imperials i conserva l'esperit d'un poble de barreges i regnats rics i costums molt particulars. Amb els barri jueu, la medina i les grans portes i muralles, els carrers de mercat plens a vessar,
Modernitat i antics costums barrejats de manera natural, amb soroll i grans silencis

Luminositat de desert i carrerons foscos i humits, frescos a l'estiu i càlids a l'hivern
Amb la majestuositat de les mederses, escoles coràniques i mezquites recollides

I els tallers de curtidors de pells, d'inimaginable antiguitat, encara funcionant

i els patis recollits de les cases d'antigues aristrocàcies, envoltades de l'entramat de carrerons

GIRONA. .08 Temps de flors

El mes de maig Girona s'engalana amb un mantell de flors que broden els carrers, els patis de les cases i els racons i places. Un esclat de colors que envaeix els sentits amb alegria.

Arbres que són flors i escales que vessen color

Llum filtrada entre patis i boscos (la fageda bonsai)

i els murs arropats amb les roses del jardí de la Francesa, i el claustre

I la font dels banys àrabs, tot s'inunda i es barreja amb rius de gent que paseja entre sorpresa i sorpresa, entre l'art efímer que des de fa 54 anys dóna vida a la ciutat.

DUBROVNIK. 08 La perla de l'Adriàtic

VOLUBILIS.08 La ciutat romana de la plana.

Les restes de l'antiga ciutat romana de Volubilis dominen una vall fèrtil, verda i plena d'oliveres, des d'un turó suau amb unes petites muntanyes al nord, la blanca ciutat sagrada de Mulay Idris, damunt d'un turó llunyà a llevant i als peus, fins a l'horitzó, els camps verds, les oliveres i un món de silenci i tranquilitat, i també d'una vida senzilla on encara no ha prosperat l'indústria de l'agricultura.

Es conserven els carrers principals. El Cardus i el Decúmanus, que conflueixen a l'Àgora, amb un imponent arc de triomf dedicat a Caracalla i a la seva mare. Al costat el temple i el centre del poder polític, A la zona Nordoest hi ha les antigues cases dels rics, amb els patis , abans porticats, les habitacions al seu voltant i uns mosaics molt rics amb motius de la vida cotidiana, animals i referències a la mitologia dels herois.

A la part sur encara hi ha patis amb la vegetació tranquila dels cupresos, i per tot arreu la vista que es perd a l'horitzó cap els camps dels voltants.

MEKNES. 08 La gran ciutat de les muralles

Meknes és l'altre ciutat imperial. molt menys turística que Fez i no diguem Marraqueix, tranquila i alhora imponent amb la ciutat antiga d'imponents muralles i portes.

Molt autòctona, natural i tranquila, i un formiguer de gent, mercats,

El Mausoleu de Mulay Idris, d'una geometria majestuosa, la gran plaça a l'entrada principal

i pertot arreu colors que resalten sobre els colors ocres de les muralles i la terra polssegosa