VENECIA .04. La ciutat misteriosa. Diferent

Ponts i canals. Un passeig per la fantasia, el desconegut, el misteri de les aigües fosques sota un cel brillant. Cops de rem que ressonen amb els esquitxos de l'aigüa i els murs tortuosos.

El gran canal entre palaus i velles cases. Humides, rònegues i silencioses. Molt tancades. Ón són els venecians?.

Esglesies per tot arreu. Façanes al canal. Resplendents marbres. Arquitectura ordenada, gloriosa al costat de les discretes mansions.

Medallons a proa. els set barris dirigint la navegació. Estendart a les gòndoles d'una ciutat dividida per aigua, carrerons sense sortida, mur opacs i grans silencis a les places, els carrers secundaris i al peu de les esglésies. Com un fantasma vivent, una ciutat molt viva malgrat tot.

FERRARA .04. Ciutat de la gent i les bicicletes.

Benvinguts, a la ciutat dels mahons, la terra cuita, torrada, senyorial i al mateix temps tant propera. Plena de bicicletes, carrers estrets entre palaus, castells, esglesies i porticades.

Places i façanes jugant a fet i amagar. Arcs i escales, passos i voreres, gent per tot arreu. Una ciutat tranquila, juvenil, amb molta història, gelosament guardada. Poc coneguda.

La catedral, una joia, joc d'orfebreria en pedra. Contrast del marbre, els mahons, el pla de l'obrea vista amb el calat del fins pilars i les figures amb relleu.

Gent de totes les edats amb la bicicleta amunt i avall. Feiners, entretinguts, sense parar i sense pressa. El temps s'ha aturat en els edificis d'èpoques diferents i també és actual.

IGUAZÚ .05. Aigua i llum a dojo.

Aigua, llum i soroll eixordador. Un vessar constant i sense mesura. L'energia incontrolable

BERLIN .05. La capital, el mur del temps, la modernitat

 

Berlin que ha sofert tant, s'aixecarà de les runes i glorificarà els temps antics, la modernitat abassegadora i l'esperit de les gents en moviment de llibertat.

Dama misteriosa, de mil cares i d'una sola. Implacable i dolça. La gran Nefertitis emmirallada i presonera d'aquesta ciutat de cultura dura i persistent.

 

La seu del parlament. Els pobles es renoven, es posen a l'abast. El futur ja és aquí.

La cúpula del govern, la renovació d'una nació. Obertura i horitzons més amplis.

 

Dins de la gran volta de vidre ens movem en una espiral que atrapa.
El parlament al servei de la gent. Una trobada de pobles sota la gran cúpula.

 

Una nova ciutat, un nou poble s'obre camí cap el futur. Tot sembla nou i clàssic alhora.

Berlin. El mur ja és trencat. La gran esberla, esqletxa que comunica els pobles, trenca el glaç d'un mur roig, d'acer impenetrable. Es canvia l'acer per vidre i maons. I més enllà un mon d'esperança.

  

La selva de la gran ciutat, edificis, arbres, llums i grans tendals que filtren la llum hivernal.
Sota la volta de les grans veles els edificis es conecten. Acer, vidre i tendals en harmonia. Com un gran molí estàtic, aturat contemplant aquesta gran ciutat que creix sense aturador.

 

Els grans es menjen els petits, Les veles ens portaran lluny, a la descoberta del nou mon.
Els carrers es colen entre murs de vidre i ciment. Un monument a l'encreuament de cultures, mons i edats. Tots a circular.

 

La nova ciutat, la gran urbs, els gegants ja han arribat i arrosseguen a tothom a la voràgine del nou món inabastable, de vidre, fràgil i globalitzant. l'hivern és fred com el vidre.

La nit blanca de la ciutat és un gran espectacle, una explossió de cultura, museus i exposicions. Com renascuda de les cendres d'un temps gris d'acer, fred siberià, i murs infranquejables entre els pobles.

Un homenatge als patiments en una història dura com aquest fred hivernal.

BUDAPEST .06. La ciutat doble

Budapest dividida pel Danubi, a la vegada riu de vida, història i lligam de barris i ponts i canvis. Sempre majestuosa i la vegada popular. Grans avingudes, modernitat i vells edificis convivint en els nous temps de la modernitat importada.

Els ponts cusen aquesta escletxa i es dóne la ma el turó del castell i la plana de la gran ciutat.

Avui el riu baixa gelat i escombra i acarona les vores, mentre els blocs de gel xoquen amb els pilars del pont i s'enduen nostàlgia avall el fred de l'hivern que vé de lluny. Els cops i trencadissa de les plaques ens mostra com n'és d'imparable el temps. La ciutat viu entre tranvies i concerts de música, crits al mercat i música estrident a les modernes propostes de menjar ràpid.

Que nou i vell que és al mateix temps.

LECCE I MATERA .04. Taló italià desconegut

Lecce resplandeix durament al sol del sur. Les pedres toves i daurades es deixen retallar per la llum i apareixen els angels a les cornises, i les màscares a les façanes que cremen de tanta llum. Riquesa petrificada pels punyals del sol i el color del dia, aquí al sur.


I Matera encara crema més. Solitaria i dura entre penyassegats grisos les coves amagen secrets, senzillesa i erossió dels anys entre parets mitjeres, terrasses asolellades i esglesies amb frescos.
Enlairats sobre el poblat en pendent rebem el sol que regalima escales avall fins el torrent que s'ha anat menjat les pedres i serpenteja, verd, al fons de la llum aclaparadora.