UYUNI. CEMENTERIO DE TRENES .07 Unes restes relativament joves
A tocar del poble d'Uyuni hi ha el dipòsit dels antics trens que varen funcionar fins fa uns divuit anys. Queden les deixalles de locomotores i alguns esquelets de vagons, destrossats per els depredadors de ferralla i una mica pel pas del temps: sol i humitat.
Actualment són un dels recursos turístics de la zona. S'hi va de passada a la visita del Salar, i d'aquesta manera es fa una visita "més completa" tot i que s'hi para uns deu minuts, just per fer unes fotos d'aquesta ferralla estesa sota el sol que crema i el vent gelat de les altures.
Sembla que hagi passat molt de temps i fa menys de vint anys que encara funcionaven aquestes màquines sobre el recorregut de l'estreta via que encara es pot reconeixer a estones des de la Quebrada de Humahuaca a Argentina i fins a La Paz.
LA QUIACA - VILLAZON. .07. La frontera llunyana
Un cop a la frontera, el pont internacional, pas obligat i de control d'immigració, i a la vegada, per la porta del darrrere, el "contrabando hormiga" d'entrada de mercaderies de l'Argentina a Bolívia, un gota a gota d'esforç inhumà de la gent que per pocs diners, una carrega descomunal i correr per fer un altre viatge trasvassa camions de material a base d'esquena.
Després cal descansar i reposar forçes per a un altre carregament.
Mentrestant, al poble de Villazon es viu de cara al turista de puja d'Argentina a comprar barat. També va bé una estona de repòs a l'hora de dinar.
Des d'aquí es pot agafar el tren a Oruro passant per Uyuni. El Wara Wara del Sur. Un convoi amb tres categories: Luxe, Salón i Popular, que amb unes 9 hores recorre els trescents quilòmetres fins a Uyuni.
Per uns paratges gairebé d'un altre planeta, sense presses, una gran polsseguera i un parell de parades als dos poblets de Tupiza i Atocha, és l'introducció a un país de grans dimensions, poca gent i pobresa generalitzada, i les condicions climàtiques de les altures de l'Altiplà bolivià
Subscriure's a:
Missatges (Atom)